|
Les sources
manuscrites de la théorie de la musique __________________________________ |
|
|
Ab .ff. que habet |
|
|
KRAKOW,
Biblioteka Jagiellonska (PL-Kj), Ms. 568 (DD III 24), f. 80r |
|
|
Edition
: Christian Meyer, Mensura monochordi. La division du monocorde (IXe-XVe siècles) (Paris: Société française de
Musicologie, Éditions Klincksieck, 1996; Publications de la Société
française de Musicologie, II,xv), p. 182. |
|
|
Ab .ff. que habet locum prime
magde usque ad o ubi est finis fac novem divisiones : |
|
|
Postea a . Γ. ad secundam
magdam novem fac partes : |
|
|
Deinde ab A-re 9 fac
partes usque ad secundam magdam : |
|
|
Deinde incipe a prima magda,
videlicet .F. infra .Γ.-ut, usque ad secundam magdam quatuor fac
partes : |
|
|
Deinde incipe a b-fa infra
b-mi grave et ab ea fac consimiliter quatuor divisiones usque ad
secundam magdam : |
|
|
Deinde a b-mi grave
incipiendo usque ad secundam magdam 9 fac partes : |
|
|
Deinde a semitonio inter d-sol-re
et e-la-mi incipiendo fac quatuor partes ad secundam magdam :
|
|
|
Postea incipe a ce-sol-fa-ut
et fac duos partes usque ad secundam magadam |
|
|
Similiter fac a d-sol-re et
in medio pone dd-la-sol. |
|
|
Sic eciam ab e-la-mi
acuto duas fac partes |
|